sábado, 10 de enero de 2009

C.F.CALAFELL 3 - 0 U.E.SEGUR



Camp Municipal de Calafell, en el terreny de joc el C.F.Calafell i la U.E.Segur, dos equips en un mateix municipi, en una mateixa lliga i amb una trajectòria molt bona en la present temporada, partit vital per aquest Club de Futbol Calafell que fins la data esta intentant fer efectiu aquest còctel de humilitat i bon futbol de les mans dels seus entrenadors: En Josep Piguillem i el Jordi Bernal.
Cal dir que, qui els escolta, aprèn moltes coses, una d’elles es que només l’èxit, va avanç que la feina en el diccionari, però no en la vida real, que va primer la feina i desprès l’èxit, amb aquestes paraules i desprès d’un treball col·lectiu durant el Nadal, el C.F.Calafell afrontà aquest partit.

El Municipal de Calafell, amb una molt bona afluència de gent, inclús també direm que les invitacions que es van enviar a traves del FACEBOOK, han tingut també els seus fruits i hem pogut saludar a nous aficionats que no es volien pedre el mach.

Minut de silenci.

El respecte mutu s’ensumava en l’ambient, durant d’aquest minut de silenci, els dos equips es miraven amb atenció, cadascú amb un objectiu a complir, amb una meta a seguir i amb moltes ganes de començar aquest primer derbi Calafellenc del 2009.
Xiulet inicial i els dos equips lluitaven per aconseguir un bon posicionament en el terreny de joc, però en aquets vint minuts inicials, va ser l’U.E.Segur qui va saber portar l’iniciativa, amb bones oportunitats de cara a gol, que no van poder materialitzar per la solida defensa del C.F.Calafell, aquesta setmana, una vegada més amb aquesta parella de garanties assegurades, en Jordi Campaner i el Pedro Salor, que van saber llegir perfectament les jugades i contenir aquesta embranzida inicial del equip veí del municipi, seguidament els dos defenses laterals, esquerra Pipo i dreta Cano, van tenir més oportunitats per sumarse en l’atac Calafellenc, donat més joc a David Martinez centre esquerra i David Diaz centre Dreta, en aquell precís moment el C.F.Calafell començava a mostrar el seu bon joc i ja que el rival també va voler jugar la pilota, es va poder veure uns bons minuts de vella factura, on els assistents al partit, van poder xalar del bon futbol que es pot veure cada disabte a les 17 hores en el Camp Municipal de Calafell, aquesta primera part va acabar amb un empat a cero i amb la lesió del jugador Oli, que ràpidament va donar entrada a Martí un dels últims reforços que debutava, jugant en el mig del camp conjuntament amb el motoret de l’equip en Miky.


Final de la primera part, però amb bones perspectives per la segona.

Avanç de començar la segona part, els nostres entrenadors van saber reajustar la maquina de fer futbol, i van donar entrada a Cacia per Manu i a Morote per Cano, debut de Morote amb els color verds i negres del C.F.Calafell, excel·lent jugador que aporta experiència i bon futbol a l’equip.

Minuts inicials de la represa, un C.F.Calafell molt més enxufat en el partit va saber continuar amb el bon joc dels minuts finals de la primera i aconseguir encetà la llauna de la porteria contraria, va ser un David Martinez que poc a poc va anar agafat el ritme del partit, després de passar una setmana arrastrant una lesió, que al final no el va deixar fora i va poder aconseguir aquest primer gol, en un bona centrada, Cacia va rematar i el rebuig del porter, el va aprofitar David per fer el 1 a 0.
L’entrada de Cacia en la segona part va donar velocitat en la punta, on es va exprimir aquest jugador, tot el que va poder, ja que es retrobava amb el seu ex-equip i va tenir el seu premi, l’oportunitat de passar en la classificació s’esfumava poc a poc i el C.F.Calafell va continuar amb la seva dinàmica de respecte pel rival, va ser així i va ser quan el C.F.Calafell va posar la sexta i aconseguia marcar el 2 a 0, amb una jugada en equip que va finalitzar Cacia.
Cada minut que passava, la pilota estava més controlada pel C.F.Calafell i l’U.E.Segur va anar perdent el futbol, que havia demostrar durant la primera meitat, per donar pas a deixar-se emportar per part d’alguns jugadors, cap a una dinàmica, d’un anti-futbol, joc destructiu, que només els va portar cap a el tercer gol, on David Diaz va fer un gol olimpic, amb l’ajuda de l’amic Torres, deixant el marcador amb aquest 3 a 0.

Però encara no s’avia acabat el partit i l’entrenador de l’U.E.Segur va saber reaccionar, el Sr.Andres Saez encara tenia dos asos guardats en la banqueta, el jugador Demetrio i el jugador Toni, molt bons jugadors, que amb la seva entrada van donar profunditat al Segur, retrobant-se amb les oportunitats de cara a porteria, però una vegada més l’equip no va baixar la guàrdia i aconseguia deixar la porteria a cero, era molt estrany que aquets jugadors no sortissin d’entrada, però probablement es pot pensar que la mà de l’entrenador a l’hora de les assistències en els entrenaments tenia alguna cosa que veure, tal i com hem dit el partit es va tornar a obrir en els minuts finals però ja no va haver temps per gaire cosa més i el Sr.Colegiat pitaba el final del primer derbi Calafellenc del 2009.


Es pot dir que va ser un derbi molt maco de cara a la graderia, que es va poder gaudir d'aquest partit.

Felicitats a tots.

1 comentario:

Morote dijo...

Davant de tot, humiltat, com tu dius Lluis jeje. He d'agrair-te les bones paraules que m'has dedicat en la crònica del partit. La veritat que em vaig sentir molt feliç de poder participar en un partit tant important pel poble de Calafell, com era aquest derbi. Era el meu primer partit de competició des de feia 1 any i 9 mesos (que vaig estat apartat per culpa de lesions, i diferents situacions en la meva vida que m'havien allunyat del que més amo, el futbol).
Estava com un juvenil, amb les pessigolles a la panxa, amb l'il·lusió i les ganes d'un nen petit de debutar com si fos el primer cop.., però sobretot amb ganes de fer les coses bé i ajudar a l'equip.
I tot i que NO sóc d'aqui, gràcies a vosaltres, cada dia em sento com un més de Calafell, perquè meu acollit com un més de la família, com un germà (aixó si, el germà gran del equip, jeje) i això per a una persona que esta a 500km de la seva terra és super important, perquè em fa sentir com a casa. Per això i por moltes coses més defensaré aquesta samarreta i el bon nom del Club per tot arreu, a més a més d'ajudar-li en tot el que estigui a les meves mans de cara a aquesta temporada.
Salutacions a tothom i ENHORABONA per la victòtia.

Una abraçada i fins el dimarts.

Morote

Lo más leido